Canvi de tendència. Per primera vegada des que ha començat aquest any 2022, l’Índex de Preus de Consum (IPC) ha baixat. Si a primers d’any es començava amb un 3,6% (el 2021 va ser de 3,3%), durant la primera meitat de l’any anava augmentant mes a mes, fins a arribar al 7,4% el juny. Així doncs, la variació anual corresponent al mes de juliol s’ha fixat en el 7,3% (juliol del 2021: +1,9%), una dècima menys que el mes passat i tres dècimes menys que l’indicador avançat (7,6%). 

Amb aquestes dades, la variació mensual ha estat del -0,2%, mentre que el juny d’aquest any va variar un +0,8%. Aquesta disminució en la variació mensual és a conseqüència, principalment, d’un decreixement en els preus del transport urbà (amb una variació mensual del -34,3%) i el comportament dels preus dels productes petroliers (juny 2022: +6,4% vers juliol 2022: -0,4%). En canvi, vestit i calçat i alimentació i begudes alcohòliques han continuat a l’alça.

Quant a la inflació subjacent –variació de l’IPC sense tenir en consideració els productes energètics i els productes frescos–, se situa al +3,5% en relació amb el mateix mes de l’any anterior i l’IPC acumulat del 2022 està fixat en el 5,4%.

En comparació amb els països veïns, Espanya presenta un índex més elevat que Andorra i França menor. En concret, l’IPC d’Espanya del mes de juliol se situa al +10,8%, augmentant sis dècimes respecte al mes de juny, amb l’habitatge com a principal grup inflacionista. Al seu torn, L’IPC de França del mes de juliol se situa al +6,1%, augmentant tres dècimes respecte al mes anterior, amb el sector serveis al capdavant de l’increment de preus.

Espot confia en la concertació social per aplicar l’increment dels salaris l’any que ve

Amb aquest context, el cap de Govern, Xavier Espot, confia «a assolir solucions consensuades» entre sindicats i patronals per abordar l’increment de l’IPC als sous de cara a l’any que ve. D’aquesta manera, «sigui quina sigui la mesura que cal aplicar el que és necessari és que els interlocutors socials es posin d’acord entre ells», va afirmar ahir a Encamp. De fet, el cap de Govern va expressar el desig que el consens es pugui obtenir entre les dues parts sense que sigui necessari que el Govern imposi les mesures, tot i que va avançar que «si aquesta solució consensuada no arriba», l’Executiu haurà de prendre «responsabilitats» i impulsar les mesures que «cregui escaient». «Es tracta més que mai de fer confiança a la concertació social», va assegurar.

El Govern està disposat a «propiciar» que hi hagi un acord entre treballadors i patronals i que no s’hagi de prendre una «mesura unilateral». Espot considera que les negociacions s’hauran d’abordar a la tardor, quan ja estigui més definit quin pot ser finalment l’IPC. El que caldrà, va destacar, és que es preservi «la capacitat adquisitiva» de les famílies i que alhora «no es posi en perill» el teixit empresarial, ja que «si la inflació és desbocada, serà difícil que puguin assumir el percentatge total».

Ara bé, va advertir que «si finalment no s’apugen els salaris amb la totalitat de l’IPC el que no es podrà fer és que s’apliqui el percentatge total als lloguers», car «d’aquesta manera s’estaria afectant de manera molt substancial la capacitat adquisitiva de les capes més vulnerables» de la societat.

El cap de l’Executiu confia que en el marc del Consell Econòmic i Social hi pugui haver un consens i que podria anar, fins i tot, més enllà dels salaris i ser un pacte de rendes. En aquest sentit, creu que encara seria «millor que millor» perquè es tindria en compte «la resta de despeses» a què han de fer front les famílies.