Després de les crítiques d’aquest dimarts dels cònsols d’Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Encamp per l’actitud de la cònsol major d’Escaldes-Engordany, Rosa Gili, respecte a la gestió de la vall del Madriu-Perafita-Claror, la mandatària va ser ahir molt contundent en reivindicar les competències exclusives en les decisions que afecten la zona de la vall que és d’administració única escaldenca. «No podem acceptar ingerències d’altres parròquies; informarem si ens ve de gust, però obligació no en tenim cap ni una, ja que, ni que volgués, no puc regalar el territori, és la nostra responsabilitat i per això ens van escollir, ens devem als ciutadans escaldencs i no pas als altres cònsols», va afirmar la cònsol escaldenca.

Per defensar-se, Gili va ensenyar tota mena de documents i mapes per demostrar la titularitat de les diferents zones de la vall, i va assegurar que aquest dimarts no es va presentar a la comissió de gestió per un imprevist personal, que va comunicar al cònsol lauredià, Josep Majoral. «No tenim cap intenció d’enganyar ningú, sempre hem treballat de manera constructiva en aquest tema», va assegurar Gili. A més, «percebem una falta de respecte a la meva persona i a la nostra parròquia, hi ha molta crispació i ho lamentem, potser molesta que estiguem remodelant Ràmio i vulguem recuperar activitats tradicionals aquest estiu».

Així les coses, la cònsol major va explicar que l’any 1987 hi va haver un projecte per fer unes pistes d’esquí a la zona, i això va donar lloc a una explotació conjunta en una zona tripartida entre Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany, mentre que l’any següent es va constituir una zona indivisa entre la capital i Escaldes, fet que va donar com a resultat que la parròquia escaldenca disposa del 72% de la vall del Madriu, entre l’administració única i la compartida amb les altres dues parròquies. Pel que fa a Encamp, disposa també d’una zona d’administració única més reduïda a la zona de l’Illa, on hi va construir recentment el nou refugi.

Sobre l’aprovació de l’ordinació, Gili va recordar que requereix unanimitat i que en la reunió de la comissió de gestió del 2020 va demanar temps per analitzar-la perquè els cortalans i el comú s’hi sentissin còmodes. També va explicar que l’informe jurídic que va encarregar el consistori plantejava objeccions, com ara «l’extralimitació» de la comissió de gestió. «Cap comú no pot imposar res a un altre, no ho podem acceptar», va emfatitzar. En aquest sentit, va recalcar que aquesta comissió no podia tenir l’última paraula en la zona d’administració única, ja que «no se’ns poden treure competències». Així, a partir de l’informe jurídic, el comú va presentar esmenes, que va enviar a la resta de comuns el mes de febrer passat, i encara no ha rebut resposta, segons va assegurar la cònsol. Malgrat això, «soc optimista i crec que es reconduirà, només hem de tenir ganes de treballar de manera constructiva, hem de poder seure i parlar de tot».