El Fons Monetari Internacional (FMI) rebaixa en l’Informe Econòmic Mundial (WEO) publicat ahir la perspectiva de creixement d’Andorra, 190è país membre de l’organisme des de l’octubre del 2020, fins al 4,5% del Producte Interior Brut (PIB) el 2022. Les xifres de l’any anterior eren del 8,9, mentre que les perspectives per als propers anys també són a la baixa: 2,7 el 2023 i 1,5 el 2027. Pel que fa a la perspectiva de la zona euro el 2022, l’organisme la situa en el 2,8, mentre que en el cas d’Espanya i França pronostica en el 4,8 i el 2,9 respectivament.

La guerra a Ucraïna és la principal responsable de la caiguda en la previsió de creixement mundial per a aquest 2022, segons les projeccions de l’FMI, que el rebaixa del 4,4% al 3,6% i alerta d’un escenari econòmic «totalment incert». La rebaixa en vuit dècimes de l’activitat econòmica mundial respecte a la previsió publicada al gener es deu «majoritàriament» a la guerra a Ucraïna, encara que, segons l’organisme econòmic internacional, també hi contribueixen la històrica inflació que s’està vivint en gran part del món i els confinaments de ciutats senceres que es continuen produint per la covid-19, sobretot a la Xina.

Segons el comunicat de l’FMI sobre l’informe, les perspectives a mitjà termini s’han revisat a la baixa en tots els grups de països, excepte els exportadors de matèries primeres que es beneficien de l’escalada de preus de l’energia i els aliments. El producte agregat de les economies avançades trigarà més a retornar al seu nivell tendencial previ a la pandèmia. I es preveu que persisteixi la divergència que va començar a notar-se el 2021 entre les economies avançades i les de mercats emergents i en desenvolupament, la qual cosa deixa entreveure que la pandèmia ha deixat «seqüeles permanents».

Pel que fa a la inflació, s’ha convertit en un risc «clar i imminent» per a molts països. Fins i tot abans de la guerra ja havia pujat per l’escalada dels preus de les matèries primeres i els desequilibris entre l’oferta i la demanda. Molts bancs centrals, com la Reserva Federal nord-americana, ja havien fet passos cap a un enduriment de la política monetària. Les pertorbacions relacionades amb la guerra amplifiquen aquestes pressions. Per això, segons l’FMI, la inflació romandrà elevada «durant molt temps». Als Estats Units i alguns països d’Europa ha aconseguit màxims inèdits en més de 40 anys, enmig d’escassetat de mà d’obra.

En el cas d’Andorra, l’FMI preveu un creixement de l’Índex de Preus al Consum (IPC) del 2,9% durant el 2022, mentre que el 2023 i el 2027 les xifres se situarien en un 1,3 i 1,7 respectivament. Cal recordar que l’IPC del 2021 a Andorra va quedar fixat en 3,3, per sobre de les previsions del mateix organisme. A la zona euro, la perspectiva de creixement de la inflació el 2022 seria del 5,3%, i a Espanya i a França un 5,3 i un 4,1 respectivament. Als Estats Units, per la seva banda, la xifra arribaria fins al 7,7%.

Un altre indicador que el Fons Monetari Internacional ha fet públic en el seu Informe Econòmic Mundial ha estat el de l’atur. D’aquesta manera, si bé l’increment percentual del 2021 va quedar fixat en 2,9% a Andorra, la previsió que l’organisme fa per aquest any és del 2%, mentre que el 2023 el rebaixa fins a l’1,8%. Pel que fa a la zona euro, el percentatge és força més elevat, ja que la previsió arriba fins al 7,3%. El cas francès i espanyol, per la seva banda, encara són més elevats. Així, l’atur a França assoliria el 2022 el 7,8% i a Espanya el 13,4%.

Segons l’FMI, la incertesa entorn d’aquestes projeccions «és considerable», i depassa «molt» el rang habitual. El creixement podria desaccelerar-se més i la inflació podria superar les projeccions si, per exemple, les sancions s’estenen a les exportacions russes. En aquest difícil context, les polítiques nacionals i les iniciatives multilaterals revestiran importància, mentre la comunicació i l’orientació clares sobre el rumb de la política monetària seran essencials per a reduir al mínim el risc que es produeixin ajustos bruscos.

L’economia russa es desplomarà el 8,5% el 2022 pels efectes de la invasió a Ucraïna

L’economia russa es desplomarà un 8,5% el 2022 i un 2,3% un any després com a conseqüència directa de la invasió d’Ucraïna, segons els pronòstics donats a conèixer ahir pel Fons Monetari Internacional (FMI). Si bé a l’inici de l’any l’FMI pronosticava per a Rússia un creixement del 2,8%, gairebé dos mesos després de l’inici de la guerra a Ucraïna la institució financera internacional ha rebaixat en més d’11 punts aquesta previsió.

Per un altre costat, la presidenta del Banc Central de Rússia, Elvira Nabiúllina, va advertir un dia abans de l’informe de l’FMI davant els diputats de la Duma Estatal que les reserves del país s’acaben i la veritable crisi arribarà entre el segon i el tercer trimestre d’enguany. «El període en el qual l’economia ha pogut viure de les reserves s’ha acabat. Ja en el segon trimestre o principis del tercer entrarem en una etapa de transformació estructural», va afirmar l’economista, que renovarà el seu mandat. De tota manera, el president rus, Vladímir Putin, va matisar les seves paraules i va afirmar en una conferència que Rússia «ha resistit una pressió sense precedents, i la situació s’està estabilitzant».