PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

L’APBI avisa que el preu mitjà del metre quadrat continuarà creixent

Homs apunta que el Govern ha fet bona feina de promoció del país, però mala previsió pel lloguer

Per Lídia López

Treballadors de la construcció, en el moment de la represa de l’activitat després del confinament.
Treballadors de la construcció, en el moment de la represa de l’activitat després del confinament. | Maricel Blanch

El preu mitjà del metre quadrat de l’habitatge a Andorra seguirà creixent. Així ho va estimar el president de l’Associació de Propietaris de Béns Immobles (APBI), Artur Homs, i després que el darrer informe de l’Estadística de transaccions immobiliàries publicat pel Departament d’Estadística confirmés una variació a l’alça del 4,3% del preu del darrer trimestre respecte de l’any anterior –es va situar en 2.676,87 euros–. «Pensem que el preu de l’habitatge mantindrà la línia creixent», va declarar Homs, que va justificar aquesta previsió per tres elements principals. En primer lloc, el president de l’APBI va fer referència a l’increment del preu de la construcció, tant pel que fa als materials primaris com dels mateixos serveis. A continuació, Homs va incidir que el valor de l’habitatge seguirà creixent per una «qüestió física», exposant que «Andorra és el que és i no hi ha més terrenys». És a dir, que segons l’APBI, «com més terrenys s’edifiquin, menys quedaran per construir, i els que quedin seran més cars». Finalment, el president de l’associació també va justificar l’augment de futur en «la llei de l’oferta i la demanda», puntualitzant que «en aquests moments, hi ha força demanda».

En aquest sentit, Homs va considerar que aquesta major demanda respon al fet que «el Govern ha fet bé la feina, perquè estem aconseguint l’objectiu d’atreure més persones que vinguin a viure a Andorra», mencionant, entre altres, la qualitat de vida i la millor fiscalitat com a motius per voler residir al Principat. No obstant això, el president de l’APBI va retreure a l’Executiu que «aquest increment repercuteix en un mercat que a nosaltres ens afecta més, que és el mercat del lloguer», assegurant que «cada cop hi ha menys pisos de lloguer». «Tenim una greu mancança de planificació i és un problema endèmic del nostre país», va recalcar Homs, que va insistir que «fem bé les coses, però no mesurem quines són les repercussions i l’impacte d’aquestes coses que fem, i això ens genera un seguit de problemes».

El centre, el més car

D’altra banda, malgrat que l’informe d’Estadística no especifiqui el preu mitjà per parròquia, el president de l’APBI va valorar que «com passa a tots els països del món, a les grans ciutats és on hi ha el preu de venda més elevat». Així, en el cas andorrà, es tractaria d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. A la vegada, Homs també va assenyalar que la percepció que li han transmès els membres de l’associació que formen part del sector de la construcció és que «estem construint habitatge d’alt standing», un fet que «ens sembla fantàstic perquè, novament, demostra que s’ha fet una promoció resolutiva del país, però, insisteixo, ens genera un problema amb el mercat de lloguer».

Tanmateix, des de l’APBI van posar en relleu que «trobem a faltar que se’ns faci participar en l’elaboració d’aquestes estadístiques quan nosaltres en som l’eix principal». «Si s’elaboren un seguit d’estadístiques: d’on treuen les dades? Com les tracten?», es va preguntar el president. Per tot plegat, Homs va valorar que, si l’Institut Nacional de l’Habitatge no els té en compte, les dades i informes que puguin elaborar no seran prou representatius. 

Víctor Filloy indica que els fruits de l’Institut de l’Habitatge poden trigar fins a cinc anys a veure’s

Els resultats de les accions que pugui emprendre l’Institut Nacional de l’Habitatge (INH) poden trigar fins a cinc anys a donar fruit. Així ho va explicar ahir el ministre de Territori i Habitatge, Víctor Filloy, en una entrevista a RTVA, que va incidir que aquestes iniciatives «necessiten un temps de planificació». «És evident que no és una qüestió que es resoldrà en un, dos, tres o quatre anys. Ara estem posant les bases, i segurament, tots aquests projectes que comencem ara, veuran la llum en tres, quatre o cinc anys», va declarar el ministre, que també va destacar que «la qüestió de l’habitatge no es resol prement un botó ni fent un decret: s’ha de generar el recurs, les polítiques i les legislacions, i també modificar moltes qüestions urbanístiques que tenen impacte sobre el territori». D’aquesta manera, Filloy va indicar que l’INH «és un òrgan que ens ha de permetre fer polítiques d’habitatge estables en el temps», insistint que «no podíem estar cíclicament tractant aquest tema com una qüestió conjuntural quan apareix, perquè és un element estructural».

PUBLICITAT
PUBLICITAT