Els dietistes i els nutricionistes han pogut detectar alguns símptomes de la Covid persistent entre els seus pacients. Així ho va explicar la presidenta del Col·legi de Dietistes i Nutricionistes d’Andorra (CDNA), Berta Jiménez, que va advertir que els efectes més freqüents en aquests casos eren la pèrdua del gust i de l’olfacte. Segons Jiménez, aquesta situació porta als afectats a «adonar-se com són d’importants aquests sentits a l’hora de poder degustar un bon àpat», que va indicar també hi ha alguns pacients amb problemes digestius derivats de la malaltia. 

Paral·lelament, una altra de les conseqüències més comunes, tal com va recalcar la presidenta del CDNA, és la fatiga a l’hora de fer esport, cosa que «condiciona que encara perdurin algunes seqüeles de l’època del confinament». I és que, tal com va posar en relleu, «hi ha un grup de pacients que continua arrossegant l’excés de pes que va augmentar durant el tancament de la primavera del 2020». Així, des del CDNA van incidir que a banda de la simptomatologia, es mantenen un seguit de restriccions que sovint alimenten el sedentarisme, com la incomoditat de dur mascareta al gimnàs o haver de fer reserva prèvia, elements que Jiménez va valorar de «petits obstacles que influeixen en la manca d’activitat física», posant també l’accent en la manca de disponibilitat per la tornada a la vida laboral.

No obstant això, els professionals de la nutrició també han pogut ser testimonis d’alguns canvis d’hàbits positius iniciats pel confinament que s’han mantingut, com és el cas dels pacients que encara posen atenció a la seva alimentació. Així, malgrat que els restaurants puguin oferir un servei normalitzat, Jiménez considera que la gent opta més per cuinar-se els seus àpats. «La carmanyola ha vingut per quedar-se», va referir-se al respecte, destacant també el seu caràcter més econòmic.

Reforçar la figura

D’altra banda, el CDNA segueix convençut que «alimentació i salut han d’anar de la mà», i per això, «reivindiquem que som professionals preparats per poder orientar la població sobre l’alimentació, que té un paper primordial en la salut». Així, Jiménez va reconèixer que més d’una junta del col·legi ha posat sobre la taula la conveniència que els seus serveis formin part de la cartera de la CASS, i va puntualitzar que «ens sorprèn que en casos de malalties on l’alimentació forma part d’aquest tractament, com pot ser la diabetis tipus 2 o l’obesitat, no s’inclogui l’atenció del dietista o del nutricionista, perquè possiblement es reduiria molt la despesa sanitària». «A nosaltres ens agradaria entrar a la cartera de serveis de la CASS i tenim l’esperança que, de mica en mica i de cara al futur, això pugui ser una realitat», va exposar. 

Així, mentre això no es produeixi, des del CDNA voldrien «ser visibles quan es facin campanyes de promoció d’un estil de vida saludable» i incloure-hi l’aspecte de l’alimentació. Perquè, tal com va matisar la seva presidenta, «s’han de buscar fórmules per tal que a la gent li sigui més fàcil i accessible comprar i consumir aliments saludables», alertant que «s’ha de passar a l’acció de manera urgent, perquè s’està disparant la incidència de l’obesitat». Sigui com sigui, aquests professionals han detectat un major interès per part dels seus pacients a rebre atenció al llarg de l’any, i està quedant enrere aquella tendència d’un «pacient molt localitzat en una temporada concreta i que buscava un servei específic», com per exemple, just després del Nadal.

Una de les millors vies és anar a incidir en la població més jove, en concret als centres educatius, pel fet que «si els joves i els infants tenen una bona salut i uns bons hàbits alimentaris, ho mantindran d’adults». Així, Jiménez va assegurar que «hem començat els diàlegs amb els organismes competents d’Educació per treballar amb les escoles». En aquest sentit, els nutricionistes volen promoure que un professional del seu àmbit revisi els menús dels centres educatius i introduir en el currículum escolar una assignatura de nutrició. Sigui com sigui, la presidenta del CDNA va reiterar que les famílies també han de treballar aquestes qüestions a casa i deixar a les escoles el paper de reforç d’aquests aprenentatges. «A casa també hem de crear entorns saludables i facilitar als nens i joves l’accés a aliments sans», va apuntar.