PUBLICITAT

Andorra la Vella

L’Acoda afirma que la construcció manté el ritme gràcies als privats

Roca explica que els comuns han reprès l’obra pública i espera que el Govern ho faci al 2021

Per Lídia López

La ministra de Medi Ambient, Sílvia Calvó, i el president de l’Acoda, Josep Roca, signen el conveni.
La ministra de Medi Ambient, Sílvia Calvó, i el president de l’Acoda, Josep Roca, signen el conveni. | SFGA / JAVILADOT

El sector de la construcció ha aconseguit suportar el terratrèmol econòmic del coronavirus gràcies als projectes privats. Així ho va expressar el president de l’Acoda, Josep Roca, en l’acte de presentació i signatura del conveni de col·laboració amb el Govern de cara a la capacitació dels professionals que presten servei a la construcció per al compliment dels requisits de sostenibilitat de la Llei de Transició Energètica (Litecc).

«Hi ha feina, i es pot veure amb els camions que van amunt i avall tot el dia», va recalcar Roca, que també va reconèixer que «els protocols de seguretat per a la reincorporació a l’activitat del sector estan funcionant molt bé» a banda que «al sector procurem ser molt curosos malgrat que sigui molt complicat». En aquest sentit, el president de l’Acoda va posar en relleu que la construcció ha estat «un dels pocs sectors que no ha aplicat ERTOs», assegurant que la patronal i les empreses van assumir el temps d’aturada pel confinament, amb l’aposta també dels treballadors per tirar endavant un sector que Roca va descriure com «una de les quatre potes de l’economia del país».

D’altra banda, dins d’aquesta tornada a l’activitat, Roca va assegurar que la feina tira principalment per la inversió privada d’una banda, i també per la recuperació dels projectes d’obra pública previstos per part dels comuns. En qualsevol cas, també va assegurar que l’Acoda està en converses amb el Govern per tal de reactivar l’obra pública dins del pressupost de l’any vinent també des de l’administració central, malgrat que «som conscients que el sector públic està tocat».

Formació obligatòria pel 2030 

En la mateixa trobada, el Govern va presentar el reglament regulador per a la capacitació dels professionals del sector de la construcció i les professions germanes per tal de garantir la bona execució de les edificacions amb els requisits de sostenibilitat i baix consum exigits. Aquest reglament està sota el paraigües de la Llei de Transició Energètica (Litecc) i dins del camí cap a un model energètic de baixes emissions al Principat.

Així, després de la seva aprovació fa dues sessions del Consell de Ministres, la ministra de Medi Ambient, Sílvia Calvó, i el director de l’oficina d’Energia i el Canvi Climàtic, Carles Miquel, van compartir les obligacions en qüestió de formació que els professionals que presten servei a la construcció han d’adquirir. El procediment consistirà en una sol·licitud primera dels professionals, que han de dur a terme les formacions corresponents on se’ls exigeix una presència mínima del 80% per tal d’obtenir la certificació i passar una prova d’avaluació dels conceptes adquirits. Si se supera amb èxit, el professional obté un carnet vàlid per 10 anys, que serà objecte de possibles controls de coneixement i s’haurà de renovar obligatòriament passat aquest període.

D’aquesta manera, malgrat que encara no s’ha determinat la xifra de professionals que hauran de sotmetre’s a la formació, les hores que implicarà, el preu que tindran i qui farà front al cost d’aquestes, el que sí que s’ha establert és un termini màxim per a l’obtenció del carnet fins a l’1 de gener de 2025 per als encarregats i caps d’obra, i fins a l’1 de gener de 2030 per a la resta de treballadors. «Aquest procediment està dins del canvi de paradigma en matèria de construcció i en l’aposta per edificis amb un consum mínim d’energia», va detallar Calvó.

En aquest sentit, Miquel també va compartir la dada al voltant del programa Renova, per a l’ajuda i la incentivació de les actuacions per a la millora de l’eficiència energètica de les edificacions, apuntant que enguany les sol·licituds se situaven entre les 200 i les 300, una xifra lleugerament inferior a la d’altres anys perquè ara s’opta per actuacions «de millora més global del bé immoble». En qualsevol cas, també van calcular per sobre del miler el total de peticions rebudes des de la seva posada en marxa. 

PUBLICITAT
PUBLICITAT